A tall de presentació

  Aquest recull de cartells no és una crònica dels esdeveniments del país com tampoc dels moviments socials ni de les lluites –ja n’estaria, de bé!-,  sinó que, més aviat, és un recull gairebé atzarós, poc metòdic, un arreplec mínimament constant i amb la voluntat de continuar fent-lo créixer.  Tot començà quan amb uns amics de l’escola primària arrencàvem  alguns cartells per folrar les carpetes tot  fent un collage de consignes, dibuixos i alguna estelada.  A casa havíem sentit parlar de la Loapa i d’una tal Banca Catalana, però no sabíem qui eren aquestes senyoretes.  Al carrer encara hi havia les restes d’algun mural que deia ”OTAN NO!” i un altre que es llegia “no et valoris com una nota, l’ensenyament actual no s’ho mereix”. Ja es respirava l’ambient d’una Catalunya pre-olímpica i la tonada “Reagan, Tatcher, Gorbachov bombardejant la pau del món, cavalcant míssils cabrons” de la Dharma no ens resultava especialment estranya. El moviment antimilitarista anava agafant embranzida fent-se insubmís al servei militar obligatori i, alhora,  s’alçava un clam popular en defensa de la vall de Sant Daniel de Girona, amenaçada i posteriorment pavimentada pel llavors Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo  i el consistori municipal gironí. També sabíem que hi havia una organització armada que es feia anomenar Terra Lliure i que no feia tant havien detingut a una noia que es deia Núria acusada de ser-ne part. Al telenotícies havíem vist tancs en un desert, imatges d’una guerra llunyana entre dos països de noms ben estrambòtics: Iraq i Iran, d’aquí a ben poc, la zona tornaria a ser notícia amb una guerra del Golf; també vam presenciar la caiguda del mur de Berlin, que presagiava la fi de la URSS; però el que nosaltres volíem veure de debò era l’Arale, la Trinca i Mr. Bean!           Agraeixo les donacions i el suport que m’han brindat el C.S. La Màquia i l’Ateneu 24 de Juny . Dedico aquest recull a totes les persones que han treballat per transformar la realitat per un món més just i lliure, les autèntiques protagonistes d’aquest bloc, i molt especialment a en Jordi Julià i  en Jordi Collelldemont amb qui vaig començar aquesta “història”. 

〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰〰



Algunes consideracions I cabòries:


1. Les dates I altres informacions que apareixen als cartells, tot i intentar fer-ho amb rigor, pot ser que no siguin prou acurades.Sobre les dates, n'hi ha que poden tenir un ventall ampli, per això les acompanya un interrogant o a l'etiqueta "anys dels cartells" marca un espai temporal. Això es deu al fet que he ordenat alguns dels cartells molt temps després de la seva publicació.
Si veus alguna errada o tens informació més concreta, fes-ho saber!

2. Al larg de tots aquests anys es pot veure com la fotocopiadora ha democratitzat la creació de cartells, costos econòmics i de ràpida execució, primant el seu ús informatiu per sobre de la qualitativa artística amb la voluntat de ser un producte de consum ràpid, primer amb la impressió a tinta negra i després a color. Malgrat això. algunes i·llustradores, dissenyadors... han intentar aportar el seu geni creador.
Es pot veure com la tecnologia ha canviat al llarg del temps, la qualitat de la imatge creada des de casa ha anat millorant considerablement.També s'observa com ha anat evolucionant, encara que no gaire, l'estètica de la majoria de cartells polítics, però té interés l'ús de les tipografíes.

3. Des de principi d'aquest segle XXI les xarxes socials han anat agafant importància a la nostra vida social, cultural i política. Molts dels cartells es distribueixen digitalment a través de la xarxa, facilitant la distribució i fent que, qui vulgui i pugui, els imprimeixi des de copisteries o impresores casolanes, això ha portat que alguns cartells no siguin impresos sinó només distribuits de manera digital, fent que la impressió depengui de l'interès i compromís del receptor.  Tot i que aparentment semblaria que la producció de cartells podria disminuir, de moment no és el cas, i desitjo que no passi, que no perdem els carrers i les places com espais públics per a la trobada, el debat, la reivindicació, l'expressió i la lluita política!